Johannes Vermeer

Johannes Vermeer
Vida
Nacimientu Delft[1]ochobre de 1632[2]
Nacionalidá Provincies Xuníes de los Países Baxos
Residencia Delft
Muerte Delft[3]15 d'avientu de 1675[2] (43 años)
Sepultura Oude Kerk (en) Traducir
Familia
Padre Reijnier Janszoon Vermeer
Madre Digna Baltus
Casáu con Catharina Bolenes
Estudios
Llingües falaes neerlandés[4]
Oficiu pintorcoleicionista d'arte
Llugares de trabayu Delft
Trabayos destacaos Diana y sus compañeras (es) Traducir
El geógrafo (es) Traducir
La alcahueta (es) Traducir
La lechera (es) Traducir
Cristo en casa de Marta y María (es) Traducir
El astrónomo (es) Traducir
Muchacha dormida (es) Traducir
La moza de la perlla
Vista de Delft (es) Traducir
Influyencies Carel Fabritius, Gabriël Metsu (es) Traducir, Dirck van Baburen y Leonaert Bramer (es) Traducir
Movimientu Pintura del Sieglu d'oru neerlandés[5]
pintura del Barroco (es) Traducir[5]
Xéneru artísticu pintura de xéneru
semeya
Creencies
Relixón calvinismu
catolicismu
Cambiar los datos en Wikidata

Johannes Vermeer van Delft (/joˈɦɑnəs vərˈmeːr vɑn dɛlft/; ochobre de 1632Delft – 15 d'avientu de 1675Delft), llamáu polos sos contemporáneos Joannis ver Meer o Joannis van der Meer ya inclusive Jan ver Meer, ye unu de los pintores neerlandeses más reconocíos del arte Barrocu. Vivió mientres la llamada Edá d'Oru neerlandés, na cual les Provincies Xuníes de los Países Baxos esperimentaron un estraordinariu florecimientu políticu, económicu y cultural.

La obra completa de Vermeer ye bien amenorgada, solamente conócense 33 a 35 cuadros.[6] Esto pudo debese a que pintaba pa mecenes, por encargu, más que pal mercáu d'arte.[7]

Pintó otres obres, güei perdíes, de les que se tien conocencia por antigües actes de puyes. Les sos primeres obres fueron de tipu pintura d'historia históricu, pero algamó la fama gracies a la so pintura costumista, munches vegaes considerada de xéneru, que forma la mayoría de la so producción. Los sos cuadros más conocíos son Vista de Delft y La moza de la perlla. En vida foi un pintor d'ésitu moderáu. Nun tuvo una vida desafogada, quiciabes debíu al escasu númberu de pintures que producía, y a la so muerte dexó deldes a la so esposa y once fíos.

Práuticamente escaecíu mientres dos sieglos, a partir de mediaos del sieglu XIX, la pintura de Vermeer tuvo una amplia reconocencia. Théophile Thoré contribuyó a la consagración de Vermeer con unos artículos periodísticos bien emponderadores. Anguaño ta consideráu unu de los más grandes pintores de los Países Baxos. Ye particularmente reconocíu pola so maestría nel usu y tratamientu de la lluz.

  1. URL de la referencia: http://www.telegraph.co.uk/culture/art/3648562/Drawn-into-the-darkest-corners.html.
  2. 2,0 2,1 «Jan Vermeer». Biografisch Portaal.
  3. URL de la referencia: http://muse.jhu.edu/journals/utq/summary/v079/79.1.purtle.html.
  4. «idRef» (francés). Agencia Bibliográfica de Enseñanza Superior. Consultáu'l 22 mayu 2020.
  5. 5,0 5,1 URL de la referencia: https://www.nga.gov/research/in-depth/themes-ideas-dutch-genre-painting.html.
  6. Blankert, Catálogu, p.171-201
  7. Schneider, Norbert (2010). Vermeer. La obra completa. Taschen. ISBN 978-3-8365-1375-3.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search